Fitoteràpia

Antigament les plantes medicinals eren les úniques medecines que es coneixien. L'experiència dels galens de l'antiguitat i dels monjos dels monastirs medievals  era transmitida de generació en generació a través dels herbaris. En l'actualitat la fitoteràpia s'ha convertit en una ciència i molts d'aquells remeis es continuen utilitzant avui dia.

A principis del segle XX el desenvolupament de la química va posar en marxa, per part de la indústria farmacèutica, una nova producció de medicaments, no obstant, els remeis a base de plantes medicinals han continuat gràcies a la tradició popular i alguns d'ells són la base de molts medicaments de síntesi actuals.

 

Es defineix com planta medicinal a tot vegetal que conté, en un o més dels seus òrgans, substàncies que poden ser utilitzades amb finalitats curatives o preventives o que són precursors de síntesi farmacèutica.

 

Droga vegetal és la part de la planta que s'utilitza amb aquestes finalitats. En algunes ocasions s'utilitza la totalitat de la planta, però habitualment es selecciona la part que presenta un interés farmacològic. Pot ser l'arrel, la tija, l'escorça, la flor, etc.

 

Recol.lecció i consevació

Després de la recol.lecció i selecció de la droga vegetal, és necessari procedir a la seva conservació fins el moment de fer-ne ús. La planta un cop tallada pateix ràpidament alteracions que influeixen en l'activitat terapèutica de la droga. Aquestes alteracions es donen, bàsicament, en presència d'aigua, per això un dels objectius per a una bona conservació és l'eliminació de l'aigua mitjançant el procés de desecació.

 

 

Desecació

La planta fresca conté,  generalment d'un 70 a un 90% d'aigua, depenent de l'òrgan de la planta. La finalitat del seu assecat és reduir la quantitat d'aigua residual a menys del 10 %, aconseguint així una inhibició de les reaccions químiques i al mateix temps evitar la proliferació de fongs i bacteris. Aquesta planta seca és una matèria primera a punt pel seu transport, emmagatzement i posterior comercialització i ús.

G.V.M